 |
| Catedral de Barcelona |
Xavier Alarcon i Campdepadrós
El dia 8 de desembre celebrem la Solemnitat de la Immaculada Concepció de la Mare de Déu (anomenada també Festa de la Puríssima). És dia festiu i de solemnitat religiosa per ser la patrona principal de l’estat espanyol, i una festa molt volguda també perquè sol anar unida al dia de la Constitució, formant un pont de dies festius que s’agraeix després d’un feixuc mes de novembre. El contingut d’aquesta festa, és a dir l’objecte que dóna motiu a la seva celebració, és el record de la concepció de la Verge en el si de la seva mare, Santa Ana. Els catòlics creiem que aquesta concepció va ser immaculada en el sentit que, encara que era filla de pares mortals, no va entrar en la Mare de Déu la llavor del pecat original que tots els humans tenim. Va ser preservada del pecat original en previsió a acollir en el seu si a Déu mateix.
Aquesta festivitat és molt viscuda al món catòlic, i la iconografia típica de la Immaculada (la Verge vestida de blava i blanc) és gairebé omnipresent en la història de l’art i de la devoció mariana. Avui vull fer un breu repàs de l’origen d’aquesta festa, ja que no sempre es va celebrar igual ni sempre va tenir el mateix sentit.
 |
| Santa Anna de Jerusalem |
L’església de Santa Anna de Jerusalem, origen de tot
La festa de la Immaculada Concepció és un record del moment en què Joaquín i Ana, els pares de la Mare de Déu, van concebre a la seva filla. Se celebra el dia 8 de desembre perquè cau nou mesos exactes abans de la festa del Naixement de Maria, que se celebra el dia 8 de setembre; és un procés semblant al del dia de l’Encarnació del Senyor (25 d'abril), que se celebra nou mesos abans de Nadal. El dia de la festa, doncs, no es va triar per pretendre seguir una data històrica estricta, sinó per fixar un dia que recordi aquest fet important, ja que no existeixen dades per saber quan va durar exactament l’embaràs de Santa Ana. Ara bé, ¿per què es considera que el dia 8 de setembre és la data del naixement de la Mare de Déu?
Hem d’entendre, primer de tot, que els evangelis i els escrits dels primers cristians no donen ni una sola pista de les dates en les quals van succeir els principals fets de la vida de la Mare de Déu; tampoc era el seu objectiu, ja que els evangelis estan per a justificar la nostra fe en què Jesús és Déu fet home, no per fer una crònica detallada de la seva vida. Però a mesura que passaven els anys, molts cristians van començar a preguntar-se sobre els detalls de la vida de Jesús i de la seva mare que no apareixien en els evangelis. És de sentit comú pensar que Santa María també va tenir una infantesa, va ser educada en la fe pels seus pares, va ser presentada al temple com ho fou Jesús, es va casar amb Sant Josep, etc.
 |
| Nea ekklesia de Justiniano |
A Jerusalem, el centre del món cristià durant els primers segles de la història de l’Església, es van fundar i es van construir petites esglésies o oratoris amb l’objectiu de recordar tots aquests fets de la vida de Santa Maria. Aquestes esglésies eren la meta de molts pelegrins que viatjaven a la ciutat per a imitar els passos de Jesús a la seva pròpia terra.
A l’hora d'incloure les festes marianes en el calendari litúrgic, com que no es coneixien els dies exactes en els quals tot va succeir, molt sovint es prenia la festa de la consagració d’una església mariana per a festejar-ho. Per posar un exemple, el dia 21 de novembre celebrem la memòria de la Presentació de Santa Maria en el Temple, perquè va ser un dia 21 de novembre de l’any 543 quan es va consagrar la basílica de Santa María la Nova a Jerusalem, feta construir per l’emperador Justinià I en el centre de la ciutat.
De manera similar, a Jerusalem existia una església dedicada al Naixement de la Mare de Déu, coneguda com Basilica Sanctae Mariae ubi nata est (la Basílica on va néixer Santa Maria), que volia recordar el feliç naixement de la Mare de Déu. Estava situada prop de la piscina probàtica i avui en dia és l’església de Santa Anna de Jerusalem. Aquesta església de la Nativitat de Santa María era molt antiga, documentada en el segle IV i tenia una funció assistencial. Segurament el dia 8 de setembre era el dia que recordava la consagració d’aquesta església, que guardava la tradició que allí havia estat la casa de Joaquim i Anna. La festa del Naixement de Santa Maria, va quedar fixada el dia 8 de setembre, moment en què el calendari bizantí comença el seu “any litúrgic”. Aquesta intuïció bizantina té sentit, ja que amb el naixement de María comença l’Advent de Jesús.
La festa de la Concepció de Santa Anna i la seva arribada a Europa
 |
| Abraçada a la porta daurada Moulins |
Al segle VII ja es documenta la celebració de la “Concepció de Santa Anna”, nou mesos abans de la Nativitat de la Mare de Déu, encara que només en alguns llocs d’Orient, i dins de l’àmbit monàstic. El bisbe sant Andreu de Creta (660-740), monjo del monestir de Sant Sabas de Jerusalem, escriu els primers sermons conservats per a aquesta festivitat al segle VIII. Al segle X l’emperador Basili II va decretar la seva festa per llei civil.
Inicialment no es plantejava el fet que la Concepció de Santa Maria fos “Immaculada”, ja que aquest concepte els quedava molt lluny i els hi era aliè; simplement volien festejar l’alegria de la concepció de la Mare de Jesús. Va ser a mesura que avançava l’Edat Mitjana, i sobretot a Occident, quan la teologia va evolucionar prou per a afrontar la pregunta de si havia pecat o no en la Mare de Déu, donant com a resultat opinions molt dispars.
La difusió d’aquesta festa va d’Orient fins a Occident passant pel sud d’Itàlia i Sardenya, quan aquelles terres pertanyien encara a l’Imperi Bizantí. A la dècada del 850 la festa de la Immaculada apareix el 9 de desembre en el calendari de marbre de Nàpols. No és cert que sant Ildefons de Sevilla (segle VII) la instituís a la Hispània visigòtica; això és una tradició de finals de l’edat Mitjana sense cap base real. En aquella època la gran festa mariana típica dels territoris hispànics era la festa de la maternitat de la Verge, és a dir la Mare de Déu de l’Esperança, el dia 18 de desembre. Al segle XI la festa de la Concepció de Santa Anna arribà a Anglaterra, encara que no de forma generalitzada. Serà el monjo Anselm el jove, nebot de Sant Anselm de Canterbury, qui la recuperi i la difongui, ja al segle XII, celebrant-la el 8 de desembre; i gràcies a ell la festa tornarà a saltar a França, prop del 1140.
La disputa immaculista: franciscans contra dominics.
 |
| Ramón LLull |
Però en aquell moment, al segle XII, la teologia estava molt desenvolupada, i va provocar la reprovació d’alguns teòlegs de renom, destacant en primer lloc Sant Bernat (1090-1153). Quan els canonges de la catedral de Lió li van preguntar sobre si havien de celebrar la festa de la Immaculada Concepció de María, la resposta del sant va ser contundent: “no era possible que fos santa abans d’existir, ja que abans de ser concebuda no existia” i considera que la transmissió del pecat original va lligat a l’acte generatiu humà: “Com va poder estar absent el pecat on va estar present el plaer sensual?”. La carta de Sant Bernat va tenir una repercussió enorme, de manera que diferents teòlegs es van decantar tant a favor com en contra seu, començant la “disputa immaculista”, que no acabaria del tot fins al segle XIX.
A principis del segle XIII va sorgir una forta disputa entre l’escola teològica dels dominics (amb Sant Tomàs d’Aquino al capdavant) i la dels franciscans (amb Duns Escoto) per si la Mare de Déu era Immaculada des de la seva concepció o no. Els arguments bíblics dels contraris eren simples: tota la humanitat transmet el pecat original i tots necessitem ser salvats per Déu, sense excepcions. Per contra, els immaculistas, gràcies sobretot a les aportacions del Beat Ramon Llull (1232-1315), defensaran que la Mare de Déu havia de ser concebuda sense pecat per a poder ser un “digne” recipient del Verb de Déu encarnat. Les disputes es prolongaran per segles, fins que Pius IX l’any 1854 va resoldre per fi la polèmica amb la proclamació del Dogma de la Immaculada Concepció de María.
La Immaculada i la ciutat de Barcelona
 |
| Arnau de Gurb |
Mentre els teòlegs es barallaven en les tribunes d’oradors, la festivitat de la Immaculada Concepció de la Verge s’anava estenent poquet a poquet entre les classes populars. En els territoris hispans, Barcelona compta amb l’orgull de ser la primera ciutat de la península a celebrar la festa de la Immaculada. La Ciutat Comtal comptava, ja des d’inicis del segle XIII, amb un convent de dominics (Santa Caterina) i amb un convent de franciscans (Sant Nicolau de Bari), i cadascun d’ells va difondre el seu parer sobre si Santa Maria era Immaculada o no. Però van ser els franciscans els que, de carrer, es van emportar el gat a l’aigua amb la devoció a la Immaculada. Van convèncer el bisbe de la ciutat, Arnau de Gurb, perquè l’any 1281 establís per als territoris del bisbat de Barcelona la festa litúrgica de la Concepció Immaculada de María. Com he dit abans, Barcelona va ser la primera gran ciutat de la península a celebrar de manera oficial aquesta festa. Anys més tard, el 1333, el rei Alfons II va fundar a Barcelona una confraria sota l’advocació de “la Puríssima” coneguda per la “Confraria de la Casa del Senyor Rei”, que a l’any següent es va replicar a Saragossa. Era una confraria de nobles i dignataris de la Ciutat.
La disputes sobre la Immaculada, però, estaven molt lluny d’acabar-se. A Europa hi havia diòcesi, regnes i prínceps a favor i en contra, i la Santa Seu no estava per la labor de donar un veredicte ràpid. La polèmica immaculista donava origen a desordres públics i per això va haver d’intervenir l’autoritat dels reis. Des de 1390, per decret del rei Joan I, immaculista declarat, quedava terminantment prohibit predicar en contra de la Immaculada Concepció de María. Els Consellers de Barcelona van manar que se celebrés amb solemnitat la festa de «la Puríssima» en tota la ciutat com a festa de precepte. Al final, l’any 1394 el rei Joan I s’havia consagrat, ell mateix juntament amb tots els seus territoris, a la Immaculada Concepció de María. Tots els habitants de Mallorca, “de qualsevol llinatge, preeminència, estament o condició”, són convidats a celebrar “el regal de Déu concedit a María i pel qual els fills de María, tots els creients, reben gràcies a través de la Mare Immaculada”. L’any 1456, Joan II d’Aragó, en promulgar les Constitucions de Catalunya, va manar la pena de desterrament a qui parlés en contra la Immaculada. Les Constitucions de Catalunya va ser la primera carta magna d’un estat a defensar el dogma de la Immaculada.
Per a Barcelona, el final de la història d’amor vers la Immaculada va arribar quan al segle XVII la Immaculada és proclamada patrona de la Ciutat. Durant les epidèmies de pesta que van assolar la ciutat l’any 1651, els Consellers de Barcelona, afligits pels estralls de l’epidèmia, es van acollir a la protecció de María Inmaculada fent-li ofrena de les claus de la Ciutat i “encomanant-li i suplicant-li encaridament fos servida de ser la guarda i custòdia desta Ciutat”. L’any 1656, agraïts per la protecció de María, els barcelonins van fer vot de “deffensar en tot temps sa pura i immaculada conceptió fins a morir”.
Bibliografia
—Gregorio Alastruey, Tratado de la Santísima Virgen, Madrid: Biblioteca de Autores Cristianos, 1945.
—José Antonio Peinado Guzmán, «Orígenes y desarrollo de la fiesta de la Inmaculada Concepción: la fiesta de la Concepción de María en España», Advocaciones Marianas de Gloria, San Lorenzo del Escorial, 2012, pp. 75-90.
Comentarios
Publicar un comentario