Marçal Casanoves, passió pel pessebre.

Avui parlem amb en Marçal Casanovas, antic confrare, pessebrista i escultor de figures. 

 

 En Marçal Casanovas va participar a les antigues processons abans de la ruptura dels anys 70 amb la Reial i Pontíficia Germandat de Jesús Natzaré coneguda popularment com el Camí de l’Amargura i posteriorment va participar de la recuperació de les confraries de Mataró.

És escultor de figures de pessebres i de gegants de cultura popular i tradicional com en Guardavinyes, l’Iris, en Quimet, el Pirata o en  Lluís del carrer Sant Ramón, entre d’altres.

 Entre les seves obres públiques hi ha el quadre de 9 metres de la Sagrada Família ubicat a la façana de la mateixa parròquia de Mataró on es pot veure també la infantesa de Jesús.

El Nadal 2016 va ser notícia amb relació a la commemoració del centenari dels Pastorets de Folch i Torres, quan la Fundació amb el mateix nom, va fer l’encàrrec a la Federació Catalana de Pessebristes per a que en Marçal es fes càrrec de la construcció de 16 quadres dels pastorets amb 209 figures en forma de diorames de les diferents escenes. Aquets quadres es van exposar al Teatre Municipal de l’Ajuntament de Girona.

També ha organitzat molts tallers en viu i accions de foment del pessebre i és un gran defensor de l’expressió pública de la religiositat popular a través de l’art.

Visitem en Marçal al seu pis. El seu menjador està ple de figures de pessebres arreu i una de les seves estances s’ha fet petita dels centenars de figures i volums de materials tal com si fos un retaule barroc sense ni un centímetre sense treballar.

Marçal, les obres d'arts i les figures han d'estar en lloc visible? 

Sempre! De fet és un goig fer-ho i posar-ho en un lloc públic. El missatge s’ha de difondre.

Això és com una catequesi. Antigament la gent necessitava de l'art per expressar-se gràficament, fer pedagogia, explicar les coses, aprendre... i el pessebre ens ajuda molt a conèixer i interpretar la vida de Jesús.

I quan van arribar els pessebres a Catalunya? 

Els primers pessebres van venir de Sant Francesc d'Assís des d'Itàlia i amb els segles  va arrelar amb molta força a Catalunya i de forma concreta a Barcelona al s.XVIII, on hi havia una gran escola. Des d'allà va anar per tota la península i avui dia és una gran realitat a Espanya i a tot Europa. 

Això seria amb relació als diorames,  que son una gran expressió gràfica, però el pessebre popular de suro i molsa es remunta segles enllà. 

Llavors, el pessebre encara és viu avui dia?

Inclòs et diria més; potser estar recuperant terreny i visualització.

Malgrat la poca ajuda al seu foment i tot el context actual, el pessebre és una activitat molt complerta com a manifestació manual. És un art que utilitza tots els tipus de materials i que està agafant també gust per fer-ho a gent jove i a famílies.

I el pessebre ha d'estar a dins de les llars...

L'important és que e faci, i si és en família millor.

Avui dia tenim de tot a les llars durant el temps d’Advent i Nadal i han entrat moltes tradicions foranies com l'arbre de Nadal, el Pare Noel i d'altres que poc o res tenen a veure amb la nostra tradició, però nosaltres els pessebristes ens centrem en el llegat tradicional i en que s'entengui el missatge de Nadal. Aquesta és la nostra essència.

També hi ha un debat al voltant del caganer, que any rere any surt. És una figura que s'ha ficat al pessebre - jo ho feia de petit-, però no hauria de ser el protagonista que tothom vol que sigui. Si algú el vol posar que ho posi, però no és la figura important, és irrellevant. I el que no toca és posar-ho a tocar el naixement o d'altres llocs centrals.

I cada figura té un simbolisme, un missatge...

Totes. El que fem és representar el missatge de la vida de Jesús i tot el que l'envolta. Cada figura té una funció, un missatge, un manera de fer... i aquesta és la seva riquesa. Cadascú té el seu estil, la seva manera gràfica, la manera de fer el paisatge o carrer, però l'essència del pessebre és explicar la vida infància de Jesús. 

I aquest Nadal, com es presenta...

Malauradament el pessebrisme està passant pel seu calvari particular, com també ho està passant el món de la cultura popular en general.

Hem fet els pessebres com cada any, però les exposicions estan tancades per seguretat, no es poden visitar com abans a les llars, no podem fer accions de foment a les fires... però algunes ciutats han portats els pessebres a les botigues, 

Però animem a que tothom faci el pessebre a casa. El pessebre ha d'estar a cada llar, és una peça fonamental del Nadal i també ens recorda que celebrem. 

Els religiosos tenim molt clar que celebrem i el perquè; i el pessebre no és cabdal sinó forma part d'una tradició catòlica i catalana. 

Ens està la guanyat els nous materials tipus les figures de plàstic i altres materials...

Antigament el pessebre es feia a les cases pairals i cases de poder adquisitiu alt. Les llars més vulnerables ho tenien complicat. A més les cases bones encarregaven a escultors les peces i hi havia una nissaga de mestres de figures a Catalunya.

Avui dia la diversitat de materials ha estès el pessebre i n'hi ha de molts preus. I alguns països han copiat figures existents i les han fet assequibles i molt econòmiques. Pot ser criticable o no, però com a mínim tothom pot fer el pessebre. 

Concretament, jo em dedico a fer el que s'anomena figures de "palillo", és a dir una peça única, no reproduïble.  Ara bé, el seu cost és molt elevat.

O sigui, malauradament de fer figures no és viu... 

Oi tant que no, si s'haguessin de vendre al seu cost seria molt complicat. Els autors catalans que es dedicaven ho han anat deixant, a excepció d'algunes autores de renom més joves que treballen amb resines i d'altres materials.  

Això per exemple, no passa al Sud d'Espanya. Allà la gent aposta per les figures de pessebres, compren figures singulars i tenen moltíssima qualitat artística. És més, trobem associacions de pessebristes que es fan les seves pròpies figures el que els dona una gran singularitat i riquesa. 

Quantes figures o pessebres podíem dir que has fet en vida...

Ai, quina pregunta... Potser ara de gran, faig cinc o sis pessebres de mitjana, sense contar els diorames i figures que en son un munt.

Abans era més actiu i contant que porto més de cinquanta any en aquesta passió, podria dir que potser un miler.

I guardes algun pessebre especial? 

Curiós, però No, els pessebres no es conserven. Per desgràcia s'han de destruir i només conserves alguna peça que alguns cops les repeteixes, o inclòs l’acabes regalant perquè vols que algú li doni el valor que tu li has donat... però a mi m'agrada fer-me el pessebre nou cada any i també les figures. Fer el pessebre enganxa...

I aquest any per desgràcia no podem fer les visites a escoles ni tallers en les places, però el pessebre ha de continuar. Quin goig poder anunciar la Bona Nova!

Entrevista realitzada per Jordi Merino 1l 16 de desembre de 2020.