Com explicà Pasqual Madoz en la seva obra Barcelona
(publicada l'any 1846), a aquesta ciutat existien un grapat d'associacions
conegudes com a Monte Pío, associacions de caràcter benèfic destinades a
l'assistència dels seus membres, que finançaven l'entitat a través d'una quota,
que variava entre els sis i els dotze rals diaris. Madoz continuava explicant
als seus lectors que totes aquestes associacions estaven creades sota l'advocació
d'algun sant, organitzant-se festes anuals en honor al patró.
Aquest és el cas de la Pia Unión del Ecce Homo, fundada,
segons Madoz, el setembre de l'any 1805. Aquesta associació tenia la seva seu a
l'església del convent de Santa Mònica, construït a mitjans del segle XVII per
ordre dels Frares Agustins descalços, que s'havien establert a la ciutat de
Barcelona l'any 1618. Gràcies a l'existència del llibre d'acords d'aquesta
associació, que cobreix el període des de l'any 1815 fins a 1878, podem copsar
el seu funcionament i les dificultats a les quals hagueren de fer front els
seus membres durant un segle tan convuls com el XIX.
El llibre comença el 15 de febrer de 1815, amb la reunió
de tots els seus associats per tal de tornar a posar en funcionament la Pia
Unión, després de la Guerra del Francès. Així, es formà una nova junta de
govern, que ràpidament es posà a treballar per tornar a la normalitat. Un dels
primers acords que prengué aquesta nova junta, fou el de celebrar un ofici pels
membres difunts el primer de maig d'aquell 1815.
Durant els primers anys de represa, es van anar succeint
les sol·licituds per tal de formar part de la Pia Unión. Un dels requisits que
es demanava als sol·licitants era que no tinguessin més de quaranta anys, si bé
en alguns casos es feia una excepció, com en el de Pere Pau Costa, qui
sol·licità la seva entrada amb quaranta-dos anys.
Com ja hem dit, la Pia Unión era una associació dedicada
a l'assistència dels seus membres, fet que implicava que, en algunes ocasions,
s'hagués de decidir si calia auxiliar al membre que ho sol·licités. En aquests
casos es creava una comissió, formada per dos membres de la junta de govern,
que s'encarregava d'informar-se sobre la mal de l'associat, i sobre si aquesta
li impediria treballar. Aquest és el cas de Josep Molins, de qui s'arribà a
jutjar el comportament durant l'ocupació francesa de Barcelona, dient-se en un
primer moment que la seva conducta «fue muy mala, por dar muestras de ser de su
partido [dels francesos]». Finalment, però, es jutjà que aquesta informació no
era certa i se li atorgà el subsidi corresponent.
És també el cas de Felip Roure, qui presentà un memorial
el 1832 en què sol·licitava poder gaudir de la beneficència de la Pia Unión a
causa de la seva ceguesa. En aquest informe, Roure sol·licitava una pensió
diària d'una pesseta, atès tenia una cataracta en un ull, i de l'altre no hi
veia des que era jove. S'acordà crear una comissió per estudiar el cas,
encarregada en primer terme de cercar un metge que fos capaç d'extreure la
cataracta de Roure. No serà fins a l'any 1838 quan tornem a tenir notícies de
Roure. Aquell any, la junta acordà un subsidi de quatre rals diaris per a
Roure, a causa de la seva impossibilitat.
Per tal de poder dur a terme millor la seva funció
assistencial, en la junta general de l'any 1826, s'acordà la divisió de
Barcelona en quatre zones (la de la Catedral, la de Santa Maria del Mar, la de
Sant Miquel del Port i la de Santa Maria del Pi), per tal que els infermers de
la Pia Unión, que eren persones nomenades per la junta per tal de visitar els
associats, poguessin dur a terme millor la seva tasca assistencial.
Un altre dels objectius inicials de la Pia Unión fou la
de fer una imatge d'un Ecce Homo, titular de l'associació, per tal de poder-la
tenir exposada a la pública veneració. Tant és així que es va sol·licitar als
Pares Agustins la cessió d'un altar de l'església del seu convent per tal de
poder col·locar aquesta imatge. Malgrat que aquesta proposta es feu el 1816, no
seria fins a l'any 1818 quan la Pia Unión, més recuperada econòmicament parlant
del sotrac de la guerra, pogué dur-ne a terme l'encàrrec. Per tal de poder-la
pagar es van recórrer a diferents vies de finançament: els donatius dels
devots; el fons de la Pia Unión; i, fins i tot, a la reducció del dispendi que
es feia en les predicacions que l'associació organitzava els dimarts de
Quaresma.
Són diverses les referències a les funcions quaresmals
organitzades per la Pia Unión cada un dels dimarts de Quaresma. Cada any es
formava un comitè, integrat per dos membres de la junta de govern, encarregats
de l'organització d'aquestes funcions. Un del moment central era el sermó,
encarregat a algun frare de Barcelona o de convents dels voltants. L'any 1821
un d'aquests sermons s'encarregà al Pare Albert Pujol, famós per les seves
prèdiques; el sermó del Pare Pujol fou considerat tan bo, que s'encarregà es
fessin còpies per poder-les vendre. Durant aquestes funcions quaresmals, també
s'exposava a la pública veneració la imatge de l'Ecce Homo.
Malgrat la importància cabdal que tenien aquestes
funcions quaresmals, l'any 1825 se sol·licità al governador de Barcelona una
exempció de la seva organització, per no tenir prou membres amb què
costejar-les. Finalment, però, s'optà, i «sin que sirva de precedente» per
costejar les funcions amb els fons destinats a l'assistència dels malalts.
En el llibre d'acords, també hi trobem reflectida la
relació entre la Pia Unión i els frares del convent de Santa Mònica. Així,
l'any 1820 se sol·licità, per part del Prior de la comunitat, un subsidi de 12
duros per tal de poder traslladar una de les trones que hi havia a l'església,
aportant la Pia Unión sis duros finalment. El 1826, i després d'haver-ho
sol·licitat el Prior, els administradors de la Pia Unión van assistir a la
processó organitzada pels Pares Agustins per tal d'aconseguir el Jubileu
decretat pel Sant Pare.
Hom també pot detectar, a través dels acords, els canvis
que s'anaven produint arreu d'Espanya. Així, el 1835 s'hagueren de suspendre
tant les reunions de la junta de govern com les funcions de Quaresma, per
trobar-se el país immers en la Primera Guerra Carlista. Aquell mateix 1835 es
produí l'exclaustració dels ordes religiosos; en el cas de la Pia Unión,
s'hagué d'organitzar una comissió que hagué de negociar amb l'ecònom de la nova
parròquia establerta a l'antiga església del convent de Santa Mònica, per tal
de mantenir les prerrogatives que havia vingut gaudint l'associació fins aquell
moment.
Comentarios
Publicar un comentario